waiting room

Diary Moleskine 2010 FAD

2010-09-28T14:52:00.001-07:00

La biennal d'Art català a l'Ànima (canal 33)

2009-07-17T10:57:00.000-07:00

911 RAPUNZEL

2009-04-07T06:41:00.000-07:00

Girl Hunt

2009-04-07T06:39:00.001-07:00

El Fil d'Ariadna

2009-04-07T06:28:00.000-07:00

2009-01-20T10:03:00.000-08:00

2008-11-19T10:41:00.000-08:00

2008-10-17T13:04:00.000-07:00

2008-09-29T05:15:00.000-07:00

El projecte pretén vincular la narració del conte amb una recepte de cuina.
Parteix dels elements quotidians i familiars (graella, pala, ous...) que són
descontextualitzats i adopten una nova forma en un escenari galàctic i abstracte.
Es va emitir al canal 33 (Televisió de catalunya) el dia 18/02/07

http://www.unamadecontes.cat/demo/show_video/73

Unà mà de contes, ja podeu veure l'episodi del "marcianet lleig" per internet.
Aqui teniu l'enllaç.

2008-08-01T04:43:00.001-07:00

Picnic a Kensington Gardens

2008-07-09T15:22:00.000-07:00

2008-04-08T15:18:00.000-07:00

La inaguració de la Biennal 2008 tindrà lloc el dimarts dia 22 d'Abril a les 19 h. a la Casa Aymat- carrer Villà, 68. Sant Cugat.
Aquestes són dues de les peces que han estat seleccionades: "Lilith-put Snowball" i "Me queda la palabra".

2008-01-15T04:43:00.000-08:00

TRANSGENERACIONS
Maria Padilla + Chuso Ordi (del 20 de GENER al 7 de MARÇ)
Inauguració / Diumenge 20 de gener a les 18.30 hores
Lloc / Espai EART / Torrijos 68
Un projecte d’Àlex Mitrani
Producció: Experimentem amb l’ART / Espai EART
A partir de dos projectes expositius, un blog i un fanzine final,
Transgeneracions es proposa posar en relació projectes creatius generats des
de contextos temporals i artístics diversos, establint així un marc de diàleg de
les especificitats de cada opció. Aquest creadors, aliens al maisntream artístic
dominant per les galeries o el discurs institucionalitzat, treballen amb formats
expandits i obra múltiple pensada per a ser difosa o comunicada més enllà de
l’espai expositiu convencional. Mostren una diversitat de recursos, propers a
l’autoedició, que van del cartell o el fanzine fins a l’animació digital i el blog,
passant per l’edició discogràfica.

(...) Amb Evohé*, Maria Padilla presentava un episodi
més d’aquest univers fantàstic de Lilith-Put del que va
exhumant arqueològicament una existència virtual.
Es tracta de posar en circulació un univers imaginari,
carregat de connotacions nostàlgiques, i fins i tot
infantils, en el món real.

Però la seva dolçor és només aparent, doncs hi apareix
sovint la presència velada de l’amenaça i la perversió
de les lluites de poder que dirigeixen l’economia i la
política. Maria Padilla, que té poc més de vint anys,
és construeix un fals passat i, alhora, sembla voler
perpetuar el món de les fantasies juvenils i enfrontar-les
amb un món que les devorarà.
A Evohé mostrava la producció vinícola de Lilith-Put,
amb un mostrari de les seves ampolles i unes postals
promocionals. Era també l’ocasió per a reivindicar un
dionisime alliberador que podria triomfar en la seva
incorporació al món adult (...)

Àlex Mitrani
Comissari i crític d'art.

2008-01-01T13:50:00.000-08:00

2007-12-19T04:37:00.001-08:00

2007-11-25T13:31:00.001-08:00

PROJECCIONS 22 : MARIA PADILLA

Acaben d’arribar notícies d’un país desconegut: papers i vestigis d’origen incert, encara que de vegades estranyament familiars. Semblen antics documents que formarien part d’un relat fragmentari i hermètic. No obstant, deixen intuir alguna mena de coherència perduda en l’oblit i que caldria reconstituir endreçant les parts, establint seqüències, retrobant la significació del símbol.
Intuïm que hi ha un món darrera aquestes proves, un món que ha naufragat en el nostre prosaisme i que amaga, en la seva delicadesa, alguna tràgica ferida. No és el jardí florit, serè i transparent, el paradís edènic, que Jan Van Eyck va protegir, miniaturitzat, com en una mena de campana de vidre, al tombant del segle XV. En tot cas, emergeixen d’aquestes runes unes escenes divertides o inquietants, com les que van obsedir al Bosco. Tampoc aquesta sembla ser aquella terra feliç i pagana que el lacerat poeta modern, en l’ocasió Charles Baudelaire, evocava a “L’invitació al viatge” i que Henri Matisse, a principis del segle XX, modelà com un sensual escenari mediterrani. Potser, senzillament, no és un paisatge físic sinó mental. J.M. Barrie deia que el País de Mai Més és sempre una illa, un espai fora de la claredat coercitiva dels adults, i que es pot descriure com l’hipotètic mapa de la ment d’una persona.
Si jugar és experimentar l’atzar, com afirmà Novalis, no hi ha cap mena de joc en l’obra de Maria Padilla (Barcelona, 1984). Més aviat, hi trobem la seriositat de l’infant, concentrat en la construcció d’un univers complert i racional, encara que d’un sentit altre, o la de l’arqueòleg, que recull i classifica, una mica emocionat, les proves de passions, de somnis i dolors, que un dia van ser reals. El seu treball remet a la definició de la identitat a través de l’establiment d’un imaginari i de com aquest interactua amb les realitats pensades pels altres. Ens trobem aquí davant dels primers materials que ens permetran iniciar una crònica de conclusions insospitades i perilloses i que sobrepassa la noció estàtica i objectual de l’obra artística.

Àlex Mitrani
Comissari i crític d'art.

2007-11-25T13:23:00.000-08:00

El Festival de tardor organitzat per ribermusic, es realitza en diferents espais del barri de la ribera.
Insert coins, fou la instal·lació que acompanyar al quintet de vent Polissons (ESMUC), en el que es projectava instàntaneament la dissolució d'unes pastilles efervecents a l'espai Barra de Ferro de l'escola Eina.

2007-11-25T13:08:00.001-08:00

Un par de piernas sin cabeza

Oso amoroso

Ovelles

Cada oveja con su pareja

Niñizidas

La virgen de las trenzas

El conejo de la suerte

Un adult adulterat

no hay nada mejor que un buen trasero

2007-11-25T12:20:00.000-08:00

Postgrau il·lustració eina 2006

2007-11-25T12:10:00.000-08:00

2007-11-25T10:58:00.000-08:00

Aquesta peça s'articula a partir del conte "En Barbablava", amb el qual s'intenta establir un paral·lelisme amb la violència de gènere.
Aquest discurs es planteja a travès de 20 bosses que combinen diferents imatges i elements que de forma seqüencial narren aquesta relació entre una tragèdia real i fictícia.
Aquesta peça va ser exposada al centre de cultura Francesca Bonmaison, durant el Fem Art 2005.